Per no anar-hi

El barri antic de Barcelona, acull molts establiments que lluiten per fer-se un lloc. En aquesta cursa competitiva de vegades hi ha el perill de que alguna cosa no encaixi bé.

Avui parlo d'un local anomenat Milk, especialitzat en brunch. Situat al carrer Gignas, ha apostat per una decoració vintage, molt atraient, de caire europeu, agradable. Fa ganes d'entrar-hi i seure en una de les taules. Ho fas i mentre esperes ja t'adones que el lloc és sorollós, potser en excés per a poder tenir una conversa. Són les 11 del mati i penses que és l'hora ideal per a fer un brunch i recuperar forces. Però quan llegeixes la carta, ja veus que les opcions són força consistents. No tens massa gana i igualment demanes alguna cosa i és en aquest moment quan el cambrer decideix si pots seguir a la taula, o bé hauras de pasar a la barra, donat que la teva comanda no deu ser prou pel criteri que tenen predeterminat. I aleshores, davant de la cara d'estupefacció que se't queda, el cambrer t'explica amablement que hauries de demanar el que ells consideren un brunch americà i que tens diferents opcions.

Optes per marxar però abans fas un darrer cop d'ull al local, amb decoració agradable i sorollós i et ratifiques: no hi tornaré.

I aleshores revises el concepte que tenies de brunch, i confirmes que si, que malgrat la consigna que hagi rebut el cambrer del Milk, un brunch pot ser un café, suc, té, xocolata i alguna cosa de pastisseria.