Nadal a l'empresa

Em pregunto com és que no he anat mai a l'aperitiu de Nadal del meu hospital. Fa 31 anys que hi treballo i per tant fa els mateixos anys que me'l salto. Això em dóna motiu per a la reflexió. Sóc una persona sociable, m'agraden les festes i celebracions de tota mena. Disfruto trobant-me gent i fent-la petar... I a la feina, tinc amics a tot arreu: a urgències, a radiología, a laboratori, a diàlisi, a les unitats d'hospitalització, a administració, a dispensaris... després de tants anys és ben normal. I tanmateix, any rera any, no vaig a l'aperitiu nadalenc.

 

Al començament va ser un tema de timidesa: jo no coneixia a gaire gent i em semblava normal que si havia de sortir algú del departament, ho féssin els més antics. Després va ser qüestió de coherència: com havia d'anar a brindar amb aquelles persones, aquells directius que en comptes de vetllar per la nostra seguretat, tan difícil ens estaven posant les condicions laborals? Més tard va tenir lloc la rebel·lia: calia deixar patent i fer explícit el nostre malestar. També vaig tenir un temps amarat d'un cert passotisme (jo que no passo de res!!): tot el que m'importava de debó era fora d'aquelles parets i no tenia cap interés, cap ni un, en fer una passa per anar a la recepció. No hi vaig anar ni tan sols quan vaig complir 25 anys a l'empresa i m'haguéssin lliurat un pin d'or amb l'escut de l'hospital. Aleshores  va començar "la crisi" i ja se sap, amb les retallades no era moment d'anar a la festa organitzada pels mateixos que ens manllevaven part de la nònima i altres coses.

 

I avui pensava en tot això i certament, després de tant de temps de no assistencia, crec que no és moment ara de trencar aquesta trajectòria. I és que ben mirat, el Nadal no és la máxima expressió de les tradicions? Doncs per tot plegat: pel record d'una timidesa llunyana, per una coherència encara massa vigent  i per una rebel·lia que no deixaré perdre mentre tingui una mica d'energia, seguiré sense anar a l'aperitiu nadalenc del meu hospital.

 

En canvi si que vaig a celebracions, actes i brindis d'altres institucions on hi treballo i col·laboro. Perquè? Doncs pel mateix: per coherencia, per sentir-me part d'un equip i per ganes de ser-hi.

 

Quines paradoxes te el Nadal.