Parlem dels anys 20, dels anys 30... en Franz Kafka i la Milena Jesenká, s'escrivien cartes a diari. La primera és d'abril de 1920... Si fos avui en dia, probablement els nostres personatges es comunicarien per WhatsApp: ágil, directe, immediat i a temps real, té detractors i adeptes. Jo personalment, n'estic a favor però és clar, en aquest cas avui en dia no disposariem d'aquestes cartes i hauriem perdut aquest tresor.
I si utilitzem totes dues coses a la vegada?
ResponEliminaAvui dia ens hem oblidat d'escriure cartes manuscrites, però, qui no recorda el plaer d'obrir la bústia i trobar la carta esperada...
Sóc totalment partidària del WhatsApp, ja ho saps, però reivindico la necessitat d'escriure amb més calma, reflexionant, prenent un cafè o un té, mesurant les paraules, cercant les més boniques...
Potser no ho farem davant un full immaculat, però val la pena obrir un full en blanc a l'ordinador i posar-s'hi.
El destinatari d'aquests full de word l'espera i el rep amb la mateixa inquietud i emoció amb que esperava l'arribada del carter.
M'encantes Pili!
Carme, hi estic d'acord. Utilitzem tot el que tinguem a mà. Cada mitjà ens serveix per un tipus de comunicació. El whats és ràpid i com tu molt bé saps, el nivell de les converses depèn més de la qualitat de les persones que del mitjà. Què no treu foc de vegades el nostre whats? Allà hem fet converses sobre temes ben trascendents... és clar que per a nosaltres la virtualitat mai ha estat un límit :-)
ResponElimina