Coneixem l'angoixa de Kafka, les seves pors, les contradiccions constants que no el deixaven viure en pau... Aquesta és la imatge que ens ha arribat a través de la seva obra i hem pogut justificar tot el seu temor de viure, gràcies a la seva Carta al pare. Allà ens mostra l'orígen del seu desequilibri, de la seva feblesa...
Però és de la ma de les cartes de Milena, especialmente de les que ella va escriure a l'amic comú Max Brod, que hem pogut conèixer els moments de felicitat d'en Kafka. I jo agraeixo immensament haver tingut accés a aqeusta faceta d'en Kafka. Ell va ser feliç, al menys durant quatre dies, els únics dies que els amants van pasar junts i sols a Viena. Probablement aquest va ser el període més llarg de felicitat que va gaudir l'escriptor.
Sabem per ell mateix, que si va tenir alguns moments puntuals de felicitat:
"Hi ha a tota la historia universal un emperador més afortunat que jo? Entra a la seva habitació i allà l'esperen tres cartesi la única cosa que ha de fer és obrir-les -aquests dits tan lents!-, estarrufar-se a la butaca i... no poder creure que aquesta felicitat li succeeixi a ell."
MARINA, J.A. "Palabras de amor" (2009) Madrid: Temas de hoy
I és que de vegades, tot plegat és tan complex que costa ser plenament feliç. Hi ha situacions externes que no ajuden i elements interns que ens configuren davant la vida... És difícil que tot quadri i per tant, més val que siguem nosaltres mateixos els que ens "fabriquem" els moments de felicitat. Cal una mica d'entrenament. Però amb la pràctica, els sentits s'adapten de seguida a trobar el millor del que està passant (sempre hi és) i a fer la lectura més agradable de la situació. Amb intel·ligència i amb voluntat de viure cada dia algún moment d'aquells que no pots creure que allò tan bó, t'estigui pasant realment a tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada